Friday, January 23, 2015

La primavera negra en Burkina


Dissabte 1 de Novembre

Avui tots els burkinesos s'han aixecat de bon hora i estan, mans en la granera, escombrant els carrers dels vandalismes dels darrers dos dies.

Ahir, representants de la Societat Civil, ja van demanar a tot el poble burinaves, que pararen amb el pillatge, que Blaise ja havia marxat, havien aconseguit el que volien, ara havíem de recomençar de nou, amb un país net i arreglat. 'Hem de mostrar a tothom com estimem la nostra terra i el nostre país'.

Burkina Faso, que en llengua local vol dir la terra dels homes dignes[1], s'ha aixecat amb una nova llum al seu davant. Encara hi ha incerteses, moltes, però la predisposició d'aquest poble per intentar resoldre les coses pacíficament es immensa.

La setmana passada tothom parlava del referèndum que es volia fer per modificar la Constitució i poder permetre Blaise Compaoré seguir al poder. La gent estava indignada, però al mateix temps deixava clar que no volien arribar a la violència per poder resoldre aquesta situació. Això si, tothom al meu voltant, tothom, mostrava el cansament de tindre 27 anys la mateixa persona al poder.

Des del cap de setmana passat que cada nit hi havia manifestacions i joves que sortien per la ciutat amb les motos i cotxes, pitant i demanant que la gent es mobilitzes. Les benzineres amb centenars de cotxes fent cua per abastir-se de carburant. I els supermercats de gom a gom també!

Per les nits, molts dels carrers es tallaven amb neumàtics cremant i pedres. L'endemà es veien les restes de les anelles metàl·liques de les rodes i els rusclos de pedra que ningú havia apartat del mig. Les escoles han estat tancades tota la setmana. El dimarts (28 Oct) hi havia la primera manifestació programada. Els partits de la oposició cridaven a una mobilització de tothom. I si, la gent va respondre. Pacíficament van sortir milers de persones per tot el país. Nosaltres, tots dintre de casa, davant de la televisió i al costat de la radio, intentant seguir les noticies de ben prop.

Dimecres, la situació semblava més o menys normal, pero amb molta menys gent pel carrer. Jo i Idrissa vàrem anar caminant a la oficina, son només 10-15 minuts de passeig. Vam passar pel costat de la Mezquita on Idrissa normalment va a pregar. Ja m'havia dit que la Mesquita pertanyia a un gran càrrec del govern. I en vistes a possibles revoltes des de feia més d'una setmana hi havia un grup de 5 o 6 policies sempre fent guàrdia al davant de la casa (situada just al costat de la Mezquita). Aquesta vegada no només hi havien els 6 policies, sinó que també hi havia dos pick-ups més amb molts més policies tots al voltant. Tots amb els seus escuts i les seues armes!

A la sortida de la oficina ja havien començat les foguerades pels carrers. Unes imatges bastant psicodèliques. Entre la foscor normal dels carrers de Ouaga, la llum groguinosa de les foguerades, el fum que emboirava l'ambient ...
Des de la meua habitació podia ensumar l'olor de goma cremada, els crits i pitits de la gent i dels vehicles. De tant en tant s'escoltaven trets, però pocs i en la llunyania.

Al matí, la situació es va ficar més tensa. La manifestació estava programada per les 8 del matí. Pero ja des de les 6 del matí es sentien trets pels voltant de la casa, alguns més forts i d'altres més suaus. Els meus companys (un de Costa de Ivori, l'altre de Niger i l'altre de Haití; tots amb molta experiència humanitària i de conflictes) m'ensenyaven a distingir si els tirs eren de fogueig o si eren de 'veritat'.  Allà estàvem tots, enganxats als mitjans de comunicació que podíem. Els grups d'internacionals (francesos i espanyols) es van començar a organitzar i en un no res es van crear grups de facebook i whatsap per poder compartir informació entre tots. Era impressionant sentir com anaven fluint els esdeveniments en cadascun dels racons del país...

La incertesa no ens va deixar en tot el dia. Jack, el nostre cuiner, viu molt propet al Parlament. Ens va telefonar per dir-nos que els militars havien començat a obrir foc a l'aire, però que semblava que començarien a tirar cap a la gent. Tenia por. Més tard em va explicar que de fet, va ser gràcies a Moro Naba que va demanar als militars i a tots en general de respectar-se entre germans, i no disparar contra els manifestants. Moro Naba? us demanareu. Moro Naba es el representant del poder tradicional i en defensa de la unitat de tots els Burkinabesos.

Sembla que va ser gràcies a ell que en tot el dia de dijous i divendres, la morgue de l'hospital només va comptar amb tres morts. I sembla que dos dels morts van ser causats per la família/guàrdies del germà petit de Blaise Compaore, François. Segons tothom, la ma bruta de Blaise, el que s'encarregava de netejar els draps bruts. Sembla que va començar a disparar a la gent quan la multitud es va dirigir cap a casa seua. En aquests moments, François esta 'missing', va tindre sort i els militars el van poder treure de l'embolic quan la gent se li tirava a sobre.

Però seguim amb dijous... a mig matí Idrissa em diu que han cremat la casa del propietari de la Mesquita! Els tirs segueixen, però cada vegada sembla que hi ha menys tirs. Les noticies de on esta Blaise, que diu, que fa, dels militars... tot sembla un misteri, no hi ha res clar de com esta la situació. El buit de poder porta als saquejos i la violència. Segueixen cremant algunes de les propietats de persones molt afins al règim amb molts diners.

Per davant de nostra casa es veuen desfilar gent amb motocicletes carregats amb portes, cadires, sacs d'arròs, reixes ...  (això vist des d’un foradet xicotet de la porta d'entrada.


Finalment hi ha un comunicat de Blaise que declara l'estat d’emergència i de setge. I instaura un toc de queda fins que la situació es tranquil·litze. Sembla que Blaise segueix al front del país. La oposició demana a no seguir el que diuen els militars... El Cap de l'Armada anuncia la dissolució de l’Assemblea Nacional i reafirma el toc de queda. x

Marxem a dormir amb una gran incertesa de saber qui dimonis esta al cap de la Nació. La calma sembla que domina en el nostre barri, tot i que es diu que els saquejos continuen. No hi ha tirs, ni ningú pel carrer, el toc de queda fa efecte. L'endemà divendres ens aixequem tranquils. La oposició crida a la gent a seguir manifestant-se fins que siga el General Lougue que dirigeixi el episodi de transició.

Després de dinar finalment s'anuncia la declaració de Blaise com que deixa el poder. Bé, Blaise no diu res directament. Ningú l'ha vist. Només algú que llegeix una carta que ell ha escrit.
Comencen a sortir noms de possibles militars que deuen prendre la direcció ... Honoré Traoré (el num. 2 de la Guardia Presidencial). La gent no accepta a Traoré com successor, clar, està massa prop del règim de Blaise. La gent vol a Lougue. Apareix el nom del Coronel Yacouba Zida. De fet, ell mateix surt al mig de la plaça de la revolució proclamant-se la persona que segueix al cap del país i anul·lant la constitució, entre altres mesures. I dient a tothom que ara les decisions en prenen en la plaça de la Revolució, no en els despatxos!

Marxem a dormir amb la incertesa de si aquestes dues faccions dels militars s'enfrontaran o podran resoldre la situació d'una manera raonable! De totes maneres, com he dit al principi de l'escrit, en la radio/tele, la ciutadania a demanat a tothom de sortir a netejar!

Es dissabte, tot sembla super tranquil i si, la gent ha sortit en massa a netejar. Operació mana mana, diuen en llengua local!




[1] De fet va ser Thomas Sankara, el Che Guevara Africà, qui va canviar el nom al país a partir de tres llenguatges locals. Si teniu temps us aconselle llegir la historia de Sankara, que de fet, va acabar el dia que Blaise Compaoré va fer el cop d'estat que el va portar al poder. 

Thursday, October 23, 2014

El Parc de Bangr Weoogo (El Parc de la bona salut)



Burkina es el país de la bicicleta en Àfrica. Potser si que he trobat el meu país africà!!!

De fet, hi ha tanta gent en bicicleta i moto que hi ha carrils bicis en tots els carrers principals amb semàfors únicament per elles. Us imagineu?
Als matins, de vegades vaig a córrer a un parc que hi ha prop de casa. Es l'antic bosc sagrat de Ouagadougou. Bosc sagrat? Si, de fet en moltes cultures africanes existeix el bosc sagrat, una zona amb bosc on esta prohibit tallar arbres, i on es realitzen els ritus d'iniciació d'homes i dones (mutilacions genitals, entre d'altres). Es també el lloc on es van a buscar les plantes medicinals... on hi ha els esperits dels morts, ect, ect.

Total, que a Ouaga han protegit aquest bosc i ara es un Parc inmens on de fet gairebé et pots perdre. Per acabar de completar la part sicodèlica del Parc, hi ha unes grans llacunes que limiten el parc i que en part entren drintre del recinte on hi ha cocodrils. Aquests, com podeu suposar, també son sagrats i no es poden matar ni menjar!

Doncs, res.. només per dir-vos que quan vaig a córrer al Parc i he de creuar la carretera del davant, gairebé m'és impossible de fer-ho amb tanta bicicleta amunt i avall. De fet, en mitjana he d'esperar uns bons 5 a 10 minuts per poder torbar un foradet entre el tràfic de bicicletes. Veure les dones africanes, algunes de elles amb vel integral (i negre) a sobre de la bici, es realment un espectacle. A veure si m'anime a fer una foto un d'aquest matins i la penje. 

Ebola (4) : The thread is there... the fear seems to be fading ...


I think I have to do an update on Ebola in Burkina. 

Well, do not worry, we still do not have any case, and I do hope it stays like this for long time!  It is true that when I arrived I was a little paranoiac. I imagine it was a mix of several feelings. First, the news did not stop talking about it, cases here and there... Spain, Germany, US, ... And the mathematical models are not that hopeful, either. Expecting an exponential growth of the Ebola cases unless large scale programs stat acting NOW!  Also, sanitation is usually not the same in Africa than in most European settings, and well ... the unknown also played an important role in my mind . Not knowing the place, the people, even my housemates, just made me be more self conscious about every single thing.

After almost three weeks in the country I must say that I am much, much more relaxed now. Even though I think it is quite easy we might get some cases in the country in the next months. But, lets cross our fingers for that not to happen.

In fact, I am happy that Ivory Coast (and also Mali, but mostly Ivory Coast) is in between us and Guine and Liberia. Ivory Coast is one of the most developed countries in the area. They are just so business oriented!!! Any country you go in West Africa, you will always find fruits from Ivory Coast. They market anything that is possible to be sold. In any case, I am happy is a country like Ivory Coast that is next to Guinea and Liberia, otherwise, I would be more afraid... much more afraid. However, it still feels strange that they have not had any case in the country... even though they border two of the three countries with Ebola.

There are tons of stories talking about how strict they are in Ivory Coast and the surveys they do in the border. The son of an Ivorian friend of mine went to the doctor and when the doctor extended the hand to shake it, the kid said, NO. I do not shake hands with people now! Also, a person near by the Liberian border was caught when he was going to cook a big rodent that he had hunted in the wild. He is going to be in jail for the next 5 years... as now it is forbidden to eat any animal from the wild.

In Burkina, is another story. The country does not have a strong medical system... not even to report possible cases (that is the most scary thing). Another story from an Italian Doctor... We had a suspected case of Ebola that arrived to the hospital. The person was quite sick and already vomiting blood. It seems that all the nurses had to treat the patient they abandon the hospital as soon as they saw the men symptoms.  Quite normal, thinking that the equipment in the hospital is very limited. I assumed it was not Ebola, as noone has said so! But in order to confirm an Ebola case, the blood sample has to travel to Lyon (France) and back here! So far, there is no place in the country where you can confirm a case. In fact, you do not have any facility yet, where you could be properly treated. Well, I guess it is not that surprising when even in Europe... in Spain, you do not have so! 

Sunday, October 12, 2014

Gheralta, a hidden beauty of rural Ethiopia


Harmony might be the best word to describe Gheralta. You breath harmony by just looking at the peaceful landscape surrounded by amazing sandstone outcrops. Harmony, in the way people loves their land, conserving soil, nutrients and water in every single action they do. Harmony in the way people built their houses, using mostly local materials and taking advantage of soil temperature conditions. Harmony, in the way people live religion.

The wide horizon only broken by reddish sandstone cliffs, dotted with acacia brought me back to the Southwest of the USA. As majestic as the Navajo sandstone in the four corners area, this hidden pearl of Ethiopia has already hosted adventure climbers to conquer some of its beautiful finger rocks. Stunning sandstone cracks, beautiful sandstone towers rise up over several hundred meters ... some of them opening a way towards hidden churches.

You can find hundreds if not thousands of unclimbed cracks, but you can also find beautifully equipped sport climbs. Go to the Korkor Spires post for more info.

The mountains in Gheralta can only be climbed from limited locations. You either climb with a rock, or walk some expose trails. You better do not suffer from vertigo, otherwise better stay behind and stroll among paths of wheat and teff fields. 

Staying at Gheralta lodge will round up your experience. A great advise from Kaleab, from Run in Africa. Possibly the best lodge in the country. Silvio, the Italian owner, not only designed the hotels with an incredible taste on top of a vertex with amazing sunsets, but he also prepares tasty ethiopian-italian food. The friendly atmosphere of this lodge just perfectly fit with the harmony of the environment.

Hiking or running in the Gheralta mountains is also possible. You can either walk along the bottom of the cliffs, from town to town, impregnating yourself of the wonders of this land. Or exploring the cliff-churches following some of the hidden trails up the mountain.



Wednesday, October 8, 2014

Ebola (3) : A friend from Guinea


One of my colleagues is from Guinea, from Guekedou, the site where the Ebola first started. He has not been home for over a year now, and with the current crisis he cannot go. If he goes there, he is not going to be able to get a visa for any other country to continue with his work.

He was explaining me how all the schools have been closed down in the country. How most of the markets have also been banned. His wife used to sell some traditional produces in the market, now, she is obliged to grown her own food, as there are no markets to go.

His family, besides the Ebola, is a lucky one. They survive thanks to the money my friend sends them every month. But, what happen to the rest of the families where the income comes from their sales in the market? Markets move a huge amount of the African wealth. Without them, people economy just collapses. And signs of this collapse are already showing. It seems under nutrition is already rising in the Ebola areas...